BALENES

El vell marí és una de les deu espècies més amenaçades del planeta. Una epidèmia n'ha reduït aquest estiu a menys de la meitat, la colònia més important, a la costa de Mediterrània.
Quan al 1992 un equip de biòlegs espanyols van localitzar la colònia de vell marí (Monachus) més nombrosa en el litoral atlàntic descoberta fins llavors, es va trobar la possibilitat de supervivència d'aquesta foca, que té el desgraciat honor de constar en la llista de les deu espècies més amenaçades del planeta.
El descobriment va encapçelar un projecte dirigit a esbrinar la manera d'evitar l'extinció de l'única foca de la Mediterrània. Aquest estiu, però, una greu epidèmia ha precipitat l'espècie a un futur encara més incert. Els científics treballen ara, contra rellotge, per salvar el vell marí d'una extinció segura.
El març del 1993 una expedició de l'Associació per l'Estudi i Conservació del Vell Marí (ISIFER), amb la col·laboració de les autoritats mauritanes, va descobrir una colònia d'uns 300 individus al litoral atlàntic, a cap Blanc, situat en l'antic Sàhara espanyol.
Fins ara la població mundial d'aquest mamífer es reduïa a unes desenes al mar Negre, entre 100 i 150 en illes turques i gregues i unes 15 a Madeira. Segons Àlex Aguilar, professor titular de biologia animal de la Universitat de Barcelona i membre del projecte, "cap d'aquestes poblacions té, en principi, capacitat per recuperar-se, ja que estan massa fraccionades".
Al nord d'Àfrica, però, la situació va resultar esperançadora. Paradoxalment, la guerra entre el Marroc i el Front Polisario per la soberania de l'antiga colònia espanyola del Sàhara i la inaccessibilitat de l'indret van convertir la colònia de cap Blanc en un santuari per a aquesta espècie. Fa tres anys es va encetar el projecte, una iniciativa que engloba científics de l'ISIFER, de les universitats de Barcelona i Les Palmes de Gran Canària amb la col·laboració de l'icona i del govern de Canàries desenvolupat a través d'un projecte Life de la UE.
A banda d'avançar en els coneixements de la biologia d'una de les foques més desconegudes del món, el projecte volia descobrir exactament el nombre d'individus i la situació en la qual es trobaven. La finalitat era valorar les possibilitats de supervivència si una part de la població era traslladada a un altre lloc, explica Aguilar. "Es tractava de produïr un altre nucli poblacional, d'una espècie que migra molt poc de forma natural, per evitar tenir la població més gran del món concentrada i per tant vulnerable a qualsevol catàstrofe local.